Lem, un dels mestres indiscutibles de la narrativa europea del segle XX, descriu en aquesta obra tot allò que hi ha de monstruós en l'esperit humà.
L'hospital de la transfiguració va ser la primera novel·la escrita per Stanislaw Lem i, alhora, la primera part de la trilogia Temps no perdut , un cicle ambiciós, inèdit com a tal durant seixanta anys, que descriu les vivències del mateix autor durant els durs episodis de l'ocupació nazi a la seva ciutat natal de Leòpolis. La novel·la narra la història de Stefan Trzyniecki, alter ego de Lem, un jove doctor que, en els primers mesos de la invasió de Polònia, troba feina en un hospital psiquiàtric enclavat en un bosc remot. La bogeria de l'exterior es filtra a poc a poc entre els murs de l'hospital, i així Trzyniecki s'entesta a salvar els seus pacients en aquest lloc que sembla «fora del món», davant d'un grup de doctors sàdics que fan atroços experiments amb els malalts internats al centre. Mentrestant, els nazis pentinen els boscos a la recerca de partisans i decideixen convertir el sanatori en un hospital de les SS.
CRÍTICA
«Crua metàfora kafkiana, tan bonica com terrible.» —Héctor J. Porto, La veu de Galícia
«El 1948, en plena canícula, Lem va escriure Hospital de la transfiguració, una novel·la realista sobre un jove metge que observa les ambigüitats morals en un hospital psiquiàtric... El llibre és ple de bones observacions, com quan el metge sent a un pacient cridar "com si estigués practicant", i presenta el tipus de filosofar que distingeix la ciència ficció de Lem.» —The New Yorker
«L'hospital de la transfiguració comparteix amb la resta de les obres de Lem una especial clarividència en el retrat de la naturalesa humana i una oberta crítica dels sistemes opressius i malaltisses» < i>—El Dia de Còrdova
«L'autor polonès es va proposar interpretar la veritat més elevada no només a l'univers visible, sinó també a l'invisible. I ho va fer per xiuxiuejar a la supèrbia de les noves deesses, la Tècnica i la Història, que qualsevol intuïció de veritat superior —existeixi o no— ens haurà d'encegar sense remei. Implacable.» —Francisco Casavella, Babelia
«Sense deixar-se portar per les transformacions estilístiques o de composició de trama, Lem va llançar una novel·la que no escull el camí més fàcil ni es resol per la via directa. Al llarg del llibre, hi abunden els símbols i els gestos que expliquen al personatge abans que s'expliqui. Una novel·la agradable i de fàcil lectura, capaç de marcar una posició ideològica sense jugar als maniqueismes.» —Lucas Martín, L'opinió de Màlaga
