Llibre d'assaig enquadernat en rústica de 538 pàgines interiors en blanc i negre més cobertes.
La lluita era cos a cos, a punyalades però també amb la star. Cada setmana, explosions i tirotejos. Als barris baixos, autèntics abismes a les ciutats de tot el país, es consumia morfina i s'apurava la nit a cabarets i tavernes per a la gent de «mal viure», com el travesti i misteriós anarquista Flor de Tardor, que compartia la seva copa de vi amb matones, apatxes i agents de l'hampa, mentre no passava setmana en què no es parlés de la imminència d'un aixecament o d'una insurrecció armada. Els periodistes, molts d'ells disfressats de delinqüents, es barrejaven entre les hosts del «Exèrcit del crim» per després explicar el viscut. La bòfia havia declarat la guerra al crim, però per ara perdia la partida .... V
