Llibre d'historietes enquadernat en cartoné de 54 pàgines interiors bitó.
Vladímir Maiakovski només va practicar un gènere literari: el narcisisme. És a dir, la seva vida va ser la seva obra, i, com de qualsevol vida, un cop transcorregut, el que ens queda d'ella, si contemplem l'home, són unes quantes anècdotes, uns versos, unes imatges. Com que va ser alguna cosa més que un home, que es va convertir, si no en mite, com deia Ehrenburg, almenys sí en marca registrada, avui Maiakovski és alguna cosa més, molt més que el simple poeta que podia haver estat si no hagués pres la decisió heroica-i infame-de transformar-se a si mateix en la seva única obra.
Ara Laura Pérez Vernetti el fa seu, i ens el torna esplèndidament enfundat en les seves mítics vermells i negres, aconseguint captar l'aire d'una època en les seves elegants vinyetes, i repassa les estacions principals de la seva agitada vida, és a dir, de la seva obra més decisiva, del seu intent d'inventar una nova forma de viure, del seu afany per patejar el cap al monstre de la rutina i salpar cap a una existència que fos una sorpresa constant. No ho va aconseguir, clar que no, «la barca de l'amor encallar en la rutina», diu un dels seus últims versos, un vers trist i inevitable. Però la seva singladura, com la del vell Ulisses, és de les que ja formen part d'aquest esglaó superior al que només de tant en tant arriba a la literatura quan aconsegueix dissoldre a la vida: l'esglaó del mite. Juan Bonilla (pròleg)
