Llibre de relats enquadernat en cartoné de 192 pàgines interiors en blanc i negre més cobertes que contien una antologia de relats de Ruben Lardín. Volum únic.
Rubén Lardín toca l'arpa de les lletres amb el poc odi i la molta sentit que li van tocar quan Déu va repartir sort. En aquesta col·lecció de textos breus però vasts, Rubén Lardín es mostra com un acròbata nu degollant orenetes amb un ganivet clavat al costat. Irònic sempre, despietat en més d'una ocasió i més fràgil del que ell estaria disposat a reconèixer. Abasta poc, potser l'imprescindible, però pressiona molt. Paraules justes però generoses embastant un discurs que neix de la part més bruta de les seves tripes i ressaques però floreix perfumat sobre la pàgina. Lardín escriu com caldria escriure sempre que es vol escriure el que ell escriu. O sigui, que les clava, tant sigui quan mira el seu propi melic com quan mira els culs de les noies passar, cosa que de llarg prefereix, o quan toca llançar-li un mos al lector, és a dir, sempre.
