La superfície de Sirgol havia estat completament cremada pels berserker
destinats a destruir tota vida allà on la trobessin. I juntament amb la superfície del planeta va cremar el noranta per cent de la seva població.
Però en el seu interior, sota quilòmetres de roca, sobrevivia el deu per cent restant, lluitant amb calmat fatalisme per protegir les restes de la seva existència.
Per a alguns dels supervivents, la contemplació d'aquella hecatombe havia estat una experiència excessiva, i una pantalla d'oblit havia caigut sobre les seves memòries; però per a la majoria, el temps s'havia convertit en un etern crepuscle en què esperar l'atac final dels berserker.
Temps. Allò era tot el que necessitaven perquè l'ajuda arribés fins Sirgol. I temps era el que tenien. Tot el temps estava obert als habitants de Sirgol.
