Aquest llibre no és una antologia de viatges que reuneix els treballs de sis historietistes (tres argentines, una colombo-argentina, una lituana i una singuapurense), sinó una mena de cadàver exquisit gràfic en el qual cada una de les autores va iniciar la seva història en algun punt del mapa i de la seva vida i la va llançar a l'arena per acabar de conformar una geografia nova, imaginària i col·lectiva, on els paisatges externs es fonen amb els interns sota la convicció, aconseguida a força de traços i paraules, que les ciutats són la seva gent i la gent les seves ciutats.
