Necrocatalanomicón és un assaig ultra apocalíptic, groller i aberrant, encara que il·luminat per cops de geni de pur geni, sobre la societat i cultura catalana,. És fotudament divertit. Fins i tot perillosament divertit. En la seva Catalunya natal, Valero és un personatge adorat per molts, però odiat a mort per molts, moltíssims més. Però a qui més li dol aquest llibre és a l'propi Valero. Què més hauria volgut ell que no tenir aquesta clarividència i aquesta missió, la de donar a llum una terra que no es qüestiona l'encert o no de l'elecció de l'ase com a símbol nacional (un ruc, un puto ruc), o que ni es planteja a veure si no hi ha una mica més de frec de l'necessari a l'hora de fer pujar als castellers. I sí, aquest llibre és una sàtira brutalérrima i despietada dels catalans, però també, una carta d'amor cap a ells. Perquè exorcitzar els dimonis col·lectius en un akelarre de rialles i odi revivificante és una cosa molt higiènic i necessari per a qualsevol societat. Tant de bo hi hagués un Valero Sanmartí a cada poble.
