Històries dels que se'n van i dels que es queden. Retalls de vida entrellaçats a una història col·lectiva. La lluita perpètua pel futur i per la dignitat.
Garafía és una regió muntanyosa del nord-oest de l'illa de la Palma, a l'arxipèlag canari. Una terra que als anys 40 i 50 del segle XX va experimentar un important èxode migratori a Veneçuela. Es va tractar d'una època convulsa, amb dos relats complementaris: el dels que se'n van anar i el dels que es van quedar.
D'una banda, el del tortuós periple d'homes que van buscar no sempre amb èxit, prosperitat i oportunitats per a ells i per a les seves famílies. De l'altra, el de les dones que es van quedar a càrrec de la supervivència quotidiana, del camp i de la criança, sota l'ombra d'un règim feixista i en una terra econòmicament i socialment devastada.
Reconstruint el relat col·lectiu de la memòria familiar, Elías Taño presenta en aquestes pàgines retalls de la vida d'Innocenci i Glòria, els seus avis. Un migrat a Caracas, treballant en condicions penoses però construint ressorts de solidaritat i resistència obrera. L'altra carregant el pes de les absències però contribuint a sostenir, amb totes les dificultats, una comunitat de dones que llaurava pacientment el futur.
