Un commovedor relat d'una nit al Beirut bèl·lic de la dècada del 1980.
El debut que va catapultar Zeina Abirached.
«L'abril del 2006, a la web de l'Institut Nacional de l'Audiovisual de França (INA), vaig descobrir un reportatge rodat a Beirut el 1984. Els periodistes entrevistaven els veïns d'un carrer ubicat al costat de la línia de demarcació que dividia en dos la ciutat. Una dona, bloquejada per les bombes que queien a la porta de casa seva, deia una frase que em va commocionar: Jo crec que, malgrat tot, estem, potser, més o menys fora de perill aquí. Aquella dona era la meva àvia».
Ara que els murs de Beirut prenen novament la paraula, Zeina Abirached rescata la història de la seva primera novel·la gràfica, i de la pintada que li va inspirar el títol, en aquesta nova edició ampliada amb un epíleg il·lustrat.
La crítica ha dit:
«Un drama en una habitació on tot transcorre fora de pla i on Zeina Abirached plasma gràficament la tensió de manera excel·lent».
Stéphane Jarno, Télérama
«Aquesta premissa [d'El joc de les orenetes], que pot semblar el germen d'una història tràgica, crea sobre les vinyetes una situació entranyable, distesa, dolça i fins i tot divertida»
El País
«El seu estil gràfic és una aparent evolució de la il·lustració clàssica musulmana dels segles X i XI, però combinada amb recursos narratius actuals, derivats en molts casos de la il·lustració. [...] Una obra que arrisca i busca explicar una història diferent».
Álvaro Pons
«El joc de les orenetes certifica amb escreix que hi ha un tipus de còmics #proper formalment al cinema neorealista italià# que curiosament prové de països subjectes a fortes depressions politicosocials i que es presenta com un poderós vehicle narratiu per al testimoniatge d'una crua realitat».
Fernando Sagaz
