«Sap, oh príncep, que entre els anys de l'enfonsament d'Atlantis i les ciutats resplendents sota els oceans, i els de l'aparició dels fills d'Aryas, hi va haver una edat oblidada en què el món estava cobert de brillants regnes com a mantells blaus sota les estrelles: Nemedia, Ofir, Brithunia, Hiperbòria, Zamora, amb les seves noies de foscos cabells i les seves torres plenes d'aràcnids misteris, Zingara i els seus cavallers, Koth, limítrof amb les terres pastorils de Shem, Estigia, amb els seus tombes custodiades per ombres, i Hirkània, els genets de la qual vestien d'acer, seda i or.
Però el regne més orgullós del món era Aquilònia, que regnava sobirana sobre el somnolent oest. I allí va arribar Conan, el cimmeri, els cabells negres, els ulls ombrívols, l'espasa a la mà, un lladre, un saquejador, un assassí, de gegantines malenconies i gegantins pesars, per trepitjar amb les sandàlies els trons enjoiats de la Terra. » Les cròniques nemèdies
