Llibre d'historietes enquadernat en cartoné en format àlbum de 80 pàgines interiors de color més cobertes que conté una antologia d'historietes sobre cinc dones artistes excepcionals de l'època en què es va conformar la generació del 27. Volum únic en una edició ampliada.
Les Barret van ser cinc dones artistes excepcionals de l'època en què es va conformar la generació del 27, cinc noms que han de ser desempolsats. Aquest llibre narra cinc històries inspirades en la pintora Maruja Mallo, les poetes Ernestina de Champourcin i Josefina de la Torre, la ballarina Tórtola Valencia i l'escultora i il·lustradora Marga Gil. Totes elles van ser creadores espanyoles valentes i sense-ombreristes que amb la seva obra i actitud vital van desafiar a la primera meitat del segle XX els prejudicis contra les dones artistes, construint ponts cap a una societat més lliure i igualitària. Carolina Corvillo és la guionista que dóna vida a aquestes històries, cadascuna d'elles duta a terme per una il·lustradora diferent. Maruja Mallo: "Tothom portava barret, era una cosa així com un pronòstic de diferència social, però un bon dia a Federico [García Lorca], a Dalí, a Margarita Manso, una altra estudiant, ia mi se'ns va acudir treure'ns el barret i en travessar la Porta del Sol ens van apedregar, insultant-nos, com si haguéssim fet un descobriment com Copèrnic o Galileu.» Carolina Corvillo: "El senseombrerisme és una actitud vital, un signe de rebel·lia creativa conscient i intuïtiva contra la ignorància i la repressió, fantasmes que són presents en totes les èpoques i que van adoptant les formes més inusitades. L'excepció d'aleshores ara és la regla. Ja ningú no porta barret. En cent anys el panorama social ha canviat dràsticament, però els fantasmes segueixen aquí, entre bens i llops que per disfressar-se ja no necessiten més que un compte de Twitter. Per això esperem, de cor, que aquestes figures femenines inspiradores que aquí mostrem puguin impulsar-nos a descobrir noves maneres de despullar-nos del barret per, com deia Gómez de la Serna, anar amb rumb brau pels senders de la vida”.
