La millor porta d'entrada a la immensa obra de Quino
«Cada llibre de Quino és el que més s'assembla a la felicitat: la quinoteràpia.»
Gabriel García Márquez
«Certes interferències del passat han obligat a suspendre el present fins que aquest pugui funcionar normalment en el futur» , escolten anorreats a casa seva i als seus treballs els personatges d'una de les originalíssimes vinyetes d'aquest llibre.
La desbordant imaginació de Quino, el dibuixant argentí guanyador del Premi Príncep d'Astúries, esclata en cadascuna de les seves pàgines: coneixem la Mort deprimida, descobrim el colesterol de la música clàssica, la càmera que vigila Déu o el precís memoràndum sobre la incommensurable vastedat del mar. Ressenyes:
«Els missatges lúcids de Quino segueixen vigents per haver combinat amb saviesa la simplicitat en el traç del dibuix amb la profunditat del seu pensament. L'obra de Quino comporta un enorme valor educatiu i ha estat traduïda a nombrosos idiomes, cosa que revela la seva dimensió universal. Els seus personatges transcendeixen qualsevol geografia, edat i condició social.»
Acta del jurat del Premi Príncep d'Astúries
«Segur que li dec molt a Quino com a humorista gràfic, però més li dec com a persona.»
Liniers
«Mirarà que vas canviar el món amb els teus dibuixets, eh! Ho vas millorar força. No, no va assolir. Mai no arriba. No hi ha trempa blanca que ho corregeixi. [...] I les teves pàgines! Filosofia i poesia. Crítica ferotge i tendresa. Un pibe de vuit anys i un vell savi a les mateixes sabates.»
Tute
«Ho intuíem. El veritable Petit Príncep era Quino.»
Miguel Rep
«Un excepcional testimoni de mig segle d'història, un testimoni irònic i lúcid, encara que no se'ns proposi en cap moment com a imparcial, perquè l'autor ha pres, a la seva vida ia la seva obra, obertament partit.»
Esther Tusquets
«Qui va resumir les ganes de riure i d'estampar-se contra la paret.»
Karina Sainz Borgo, Vozpópuli
«Un dels esperits més lúcids, insubornables i creatius d'aquest gènere menyspreat que canvia constantment de nom: còmic, còmic, historieta.»
Rafael Narbona, El Cultural
