Llibre d'historietes publicat en format àlbum i enquadernat en rústica de 176 pàgines interiors en blanc i negre més cobertes que conté un historieta autoconclusiva. Volum únic.
Després dels passos de García Lorca Enrique Bonet se submergeix en la investigació que va realitzar l'escriptor nord-americà Agustín Penón a la Granada del 1955, que va acabar callant tot el que va descobrir sobre el crim del poeta granadí L'assassinat de Federico García Lorca, ocorregut als primers dies de la guerra civil espanyola, i la recerca de la fossa on pugui estar enterrat continuen plantejant avui dia nombroses incògnites sense resoldre, i continuen atraient latenció dinvestigadors, especialistes i admiradors de la seva obra. El 1955, un escriptor nord-americà va arribar a Granada per intentar aclarir aquest crim de ressonància internacional que el règim de Franco havia intentat ocultar sota un mur de silenci. L'aranya de l'oblit està basada en la peripècia real d'aquest home, Agustín Penón, i ens acosta a un personatge que, durant una estada de gairebé dos anys a Granada, va posar en fallida la salut i la fortuna per intentar resoldre un misteri sobre el que, malgrat les seves grans troballes, va optar finalment per no publicar ni una sola paraula. Qui era realment aquest home que va callar voluntàriament tot allò que havia descobert? Aquesta és la història d?una persona que, a l?Espanya de Franco, es va atrevir a investigar el misteri de l?assassinat de Federico García Lorca per acabar convertit ell mateix en un altre misteri... Segons l?historiador Juan Mata, gràcies a la sagaç mirada de Agustín Penón i al talent d'Enrique Bonet el lector pot percebre els batecs, els costums, els llocs i els sons d'una època, pot conèixer les fanfarroneries dels uns i les desconfiances dels altres, els records i les omissions, les mentides més mostrenques i les lleialtats més incorruptibles. I aquí rau –afegeix Mata– el gran mèrit de L'aranya de l'oblit, en allò que té de testimoniatge d'un temps i d'una ciutat, a més de narració d'un succés. La historieta compleix en aquests casos una tasca encomiable de divulgació de la història, serveix de pont entre el passat i els lectors del present, permet constatar una vegada més com l'art de la ficció pot ser una font de coneixement excepcional.
