Aquesta obra neix d'una necessitat. La necessitat de rescatar un gènere cultural com els videojocs; un gènere cultural que emociona, que entreté, que és vehicle d'idees, d'expressions, que ens frustra, ens fa riure i ens fa plorar; un gènere cultural que, malgrat el que es pogués pensar en un primer moment guiant-nos per un sentit erroni de l'obvietat és, sobretot, un humanisme. Per això la urgència de marcar distàncies amb un cert sector de la cultura del videojoc que s'ha convertit en brou de cultiu idoni per a l'elitisme, el consumisme voraç i la intolerància contemporània en totes les seves formes, des de la misogínia i el masclisme passant pel racisme fins a arribar a la fòbia a tot el moviment LGTBQI+. Una intolerància que cada dia té més sortida en el discurs polític conservador i de la nova dreta alternativa, que es veu a l'assalt al Capitoli o cada vegada que un estudi de videojocs decideix crear una protagonista femenina que no sigui una simple icona sexual, allunyar els seus personatges de la normativitat del cos o voler explicar històries que surtin del paradigma més tradicional del medi. FUCK GAMERS VEUS CONTRA UNA IDENTITAT BUIDA és tant una crida d'atenció com un acte de resistència, tant una ofensa premeditada com un escut contra indesitjables influències. És, en altres paraules, una manera de sacsejar-se la pols i el corc
