L'anime japonès, de cent anys d'història, ha aconseguit calar en l'imaginari col·lectiu gràcies a les seves noves produccions.
Amb el pas dels anys, la seva popularitat no ha fet més que créixer, destacant com a gènere individual dins de la pròpia animació.
En aquest panorama, han sorgit grans cineastes que, a través del seu estil personal, han deixat empremta en la història de l'animació.
Parlem d'autors com Hayao Miyazaki, premiat i reconegut director que, gràcies a la seva particular poètica, ha aconseguit desenvolupar el cosmos cinematogràfic propi.
Sota un mantell de fantasia i ingenuïtat, Miyazaki exposa problemàtiques com la contaminació, la desigualtat o la pèrdua del propi patrimoni històric i cultural del Japó. Aquestes preocupacions han permeat tota una nova generació de directors d'animació que han crescut amb les seves obres, autors del nou segle influenciats per l'extraordinària poètica miyazakiana que, a través dels seus propis metratges, repliquen part d'aquests segells que el realitzador sènior ha desenvolupat durant els seus més de cinquanta anys de carrera.