Per aconseguir aquelles ales, la condició era clara: "Mai faràs servir la facultat del vol per conèixer la intimitat dels altres". Ell va accedir. I va ser sincer quan va mentir en dir que compliria. I va complir per molt temps. Durant anys va oblidar el seu passat de terra i va volar entre les aus. El seu cos no va conèixer la vellesa, encara que tampoc el plaer. Ni arrugues ni abraçades, així era la vida en l'aire. I així va ser, fins que una tarda de tempesta va volar baix, prop del mar. La dona desvalguda en la seva barca plena d'aigua, va aconseguir a veure i va deixar per un instant de pensar en la mort per desitjar estar al seu costat. Això li va salvar la vida. Aquesta va ser la trucada. Ell, encara que ho va intentar, no va poder ia deixar de mirar ni de preguntar-se com suportava ella, a les nits de la mar, aquesta solitud que li apuntava als ulls i que era idèntica a la seva solitud d'anys de viure en l'aire. Pressionat per la curiositat, va pensar que haver mostrat en la tempesta li donava dret a una breu mirada a la intimitat de la dona... Un viatge d'anada i tornada entre un home i una dona que es coneixen quan no són humans i es retroben quan encara no ho són. Una història d'anhels i trobades, de carn i d'ossos, lleument inspirada en la llegenda de la dona esquelet, que ens parla del humans que som encara que no ho sapiguem, encara que no ho semblem, encara que no ens adonem.
