El manyà parla del dol i també del valor dels records. Una al·legoria per enfrontar el buit que deixa algú quan ja no hi és. Sona el telèfon i una notícia demolidora colpeja Aurora des de l'altra banda: el pare acaba de morir. Haurà de tornar al seu poble natal per intentar posar-ho tot l'ordre, però els records l'assaltaran a cada pas que faci. El duel arriba amb un efecte retardat, silenciós i feixuc. Els moments de la seva infància es barrejaran amb els desacords que va tenir amb el pare i la culpa que sent per haver-se allunyat fins a arribar a ser gairebé uns desconeguts. Aurora ho acusa que la seva mare els abandonés, que no aconseguís fer que es quedés amb ells. Necessita arreglar el funeral com més aviat millor per poder tornar a la seva vida, però el seu pare amagava un secret del qual mai no la va fer partícip. El seu ofici era el de serraller, però era un de molt especial. Era capaç de crear claus que donaven accés a records per reviure'ls en primera persona. Els records poden ser guaridors i també poden ser verinosos. Aurora s'haurà d'enfrontar a les memòries que va fabricar el pare i descobrir els secrets que amaga la família.
