Un thriller sobre els perills del coneixement.
El soroll blanc es caracteritza pel fet que la seva densitat espectral de potència és una constant. És a dir, la seva gràfica no té pics: és plana. Aquest tipus de soroll es va començar a fer servir a les UCIS neonatals en comprovar que emulava els sons que el nadó sentia a l'úter matern.
El 1961, Arno Penzias i Robert Wilson, dos enginyers d'IBM, van pujar a netejar de caca de colom l'antena ultraprecisa amb què treballaven perquè rebia soroll blanc. En comprovar que aquest persistia malgrat haver espantat els ocells, el van estudiar a fons i es van adonar que era un senyal uniforme de l'espai: la radiació còsmica residual del Big Bang. El primer plor d'un univers nounat.
Algú ha reunit les persones més intel·ligents del planeta a la mateixa habitació. I cap no sembla saber amb quina finalitat.
Però aquesta història no va, en realitat, de res del que hem esmentat anteriorment.
