Segon volum de les aventures de l'autoestopista galàctic, amb les dues novel·les que tanquen aquesta meravellosa «trilogia en cinc parts».
Allò llarg de la història hi ha hagut grans sagues galàctiques: Fundació, d'Asimov, Dune, d'Herbert, Odissea espacial, de Clarke, Star Trek, de Roddenberry o La guerra de les galàxies, de Lluc... Però només una, la saga de la Guia de l'autoestopista galàctic, de Douglas Adams, aporta una cosa única a la literatura interestel·lar: l'humor.
Després de l'aparició en aquesta col·lecció de Els autoestopistes galàctics, que reunia la trilogia inicial, aquest volum aporta de propina les dues novel·les més –Fins després, i gràcies pel peix i Informe sobre la Terra: fonamentalment inofensiva– que expandeixen l'assumpte fins ni més ni menys que una «trilogia en cinc parts» .
Segueixen aquí les aventures d'Arthur Dent i els seus companys d'aventures, desventures i viatges interplanetaris. I es continuen plantejant preguntes transcendentals per al futur de la humanitat: Per què nassos han desaparegut tots els dofins del nostre planeta? Com arriba a Londres una nau espacial de la qual baixa Marvin l'Android Paranoide? Elvis Presley va ser segrestat pels alienígenes? Com ha pogut la intrèpida reportera transgalàctica Trillian tenir una filla amb el terrícola abans esmentat sense el concurs previ d'un ajuntament carnal? Com s'aconsegueix que un robot estigui perpètuament a un pas de l'orgasme?
Més fusta! –com diria Groucho– per a vulguis –o necessitin, perquè crea addicció i fins i tot vici– més humor galàctic de Douglas Adams.
