Hi ha hagut molt pocs grups de rock espanyols tan personals i emocionants com Extremoduro. Roberto Iniesta, el seu fundador i emblema, va encunyar l'expressió rock transgressiu per definir el tipus de música que feien, caracteritzada per la unió d'una poesia d'una fera visceralitat, sense comparació en l'àmbit de la cançó popular, i unes estructures musicals que es van rebel·lar contra les fórmules a l'ús. Tot i ser ignorats durant anys pels grans mitjans de comunicació, el seu discurs va seduir milers de persones de diferents generacions i estrats socials, i es van convertir en un fenomen cultural digne d'estudi.
En aquest llibre, a més d'un recorregut exhaustiu per la seva trajectòria, des dels seus duríssims inicis fins a la seva dissolució el 2019, l'autor porta a terme una profunda anàlisi de l'imaginari d'aquesta banda a través de la dissecció de les lletres, carregades per igual de «poesia i nitroglicerina».
Considerat per molts crítics i col·legues el millor grup espanyol de rock de tots els temps, el seu nom continua tenint tints de llegenda. Cosa al que va contribuir en gran manera l'honestedat professional del tàndem format per Robe i Iñaki «Uoho» Antón. Com que Extremoduro va pertànyer a aquesta reduïda nissaga d'artistes que es resisteix a fer concessions de cap mena a la indústria i al mercat.
