Novel·la enquadernada en cartoné de 284 pàgines interiors en blanc i negre més cobertes. Volum únic.
Un senyor de Barcelona es muda a Madrid. Allí mira el món amb renovat i madrileny estupor. No només això: acudeix amb freqüència a Las Ventas, acudeix al vàter ia la botiga. Visita el rodatge de «La societat de la neu» i és convidat a un casament. Camina incessantment els carrers i en les seves cavil·lacions s'enfada amb els amics que s'han domesticat, despotrica sobre pel·lícules i de cinema, rememora amb certa amargor les antigues amants. Un dia, es reconeix com a burgès sense dolor i recorda lectures felices i estiuenques; recorda, de passada, altres ximpleries. Ho veiem tornar temporalment al terrer i fer-se una escapada a París, i en essència no canvia res, el món bull i tot canvia, tot mor menys el caminar. El millor escriptor d'Espanya no sabem on és, però aquestes pàgines inefables semblen convocar-lo sense rubor i es converteixen en una mena de fita d'una literatura lliure i arbitrària i amb estigma.
Rubén Lardín (Barcelona, 1972) és traductor, crític, guionista i, sobretot, escriptor. Ha participat en nombroses publicacions col·lectives i exercit d'editor literari a les antologies “El dia del nen”, “El principi del final” i “Vine i mira”. És autor del dietari “Imbècil i nu”, de la memòria sentimental “Cor conill” i dels assajos “Les deu cares de la por”, “Foc al cos”, “Sam Peckimpah. Germà gos” i “La resplendor”. Va impulsar i dirigir El butà popular, i col·labora habitualment en publicacions com El Diario.es, Cinemanía, Rockdelux o L'Estat Mental.
