Complit ja el 50è aniversari de la mort de Jim Morrison apareix, per primera vegada al mercat éspanyol, la novel·la gràfica Morrison Hotel, que ressenya el seminal i mític disc, així com la influència que l'emblemàtic grup californià va tenir com a arquitecte de la contracultura dels anys seixanta a Amèrica del Nord on els col·lectius marginats lluitaven per la igualtat i s'unien en protesta contra la Guerra del Vietnam, sent The Doors una banda sonora essencial i ineludible. Amb guió de la britànica i molt versada Leah Moore (filla del mestre del còmic Alan Moore) en col·laboració amb els membres supervivents de The Doors, les vinyetes són a càrrec de llorejats i senyers dibuixants de l'escena internacional del còmic: l'italià Armitano, el grec Vasilis Lolos, la guardonada artista canadenca Marguerite Sauvage i els nord-americans Tony Parker, Colleen Doran), Ryan Kelly o la multipremiada Jill Thompson entre d'altres. Morrison Hotel reviu la motivació artística del disc, recreant cadascuna de les cançons en un exercici que combina fabulosa imaginació i rigor període dístic, però a més repassa el context cultural i social al qual pertany: la convulsa escena contracultural nord-americana. Unes apassionants pàgines que arrenquen amb el procés judicial a Morrison per exhibicionisme i arriba fins a la sessió de fotos que va acabar donant una de les portades més icòniques de la història del rock, un al·lucinant viatge que té com a teló de fons el transvasament de l'esperit lliure dels anys seixanta als tumultuosos setanta, evidenciant la influència que The Doors va tenir en bona part d'aquell univers. La novel·la porta un pròleg del guitarrista de The Doors, Robby Krieger, i un altre del mateix traductor, Kike Babas, veterà crític musical amb una àmplia bibliografia a l'esquena (Los Rodríguez, Leño, Manu Chao, etc.).
