1970. A Espanya el franquisme donava els seus últims cops de cua, però els gairebé 40 anys de dictadura havia deixat efecte en els nostres costums i la manera de comportar-nos. Potser era menys notori a les grans ciutats, que intentaven buscar reflex en altres urbs europees més lliures i modernes, però als petits pobles interiors el temps semblava passar més a poc a poc i encara seguien jerarquitzats pel respecte imposat a base de por.
En aquell ambient, en un d'aquells pobles, Manuel Delgado Villegas (L'Arropiero) va sobresortir de la pàgina habitual de successos convertint-se, fet i fet, en el major assassí en sèrie de la història d'Espanya. Aleshores, els mitjans de comunicació, àvids de notícies, com més sensacionalistes millor, feien d'aquest succés el circ sense pa d'un país que lluitava per sortir del seu particular forat.
Inspirats en el personatge i en aquella Espanya tancada en els seus costums els autors ens expliquen com els cinc clients habituals del bar de Paco no aconsegueixen acceptar que “l'assassí més gran de la història d'Espanya” hagi nascut sota les teulades i que el seu poble sigui conegut (i tacat) amb el nom d'aquell pobre diable. Mentre arriben notícies de la capital, intentaran debatre sobre aquest fet i, de passada, ens ajudaran a conèixer una mica més l'insigne assassí...i, potser, a ells mateixos
