Un relat sobre els horrors de la Segona Guerra Mundial, on la música clàssica es converteix en un refugi inesperat enmig de la devastació de la guerra. Cavalls melòmans atrapats a Schubert teixeixen un refugi efímer, mentre Manuel, un supervivent, reviu aquests ecos que oscil·len entre la bellesa i l'horror.
Eternidad és un còmic basat en el relat homònim de Ricardo Menéndez Salmón, publicat l'any 2005 al volum Els cavalls blaus, editat per Trea i guardonat amb el Premi de la Crítica d'Astúries i amb el Premi Internacional de Contes Juan Rulfo.
La reflexió al voltant de la qual Eternitat es vertebra constitueix un lloc comú de l'imaginari del segle vint, una pregunta d'arrel paradoxal que es pot enunciar així: com és possible que Alemanya, país que va prohibir les manifestacions més fecundes de la cultura i l'esperit humà —entre elles, en lloc rellevant, la música— inspirés alhora les grans hecatombes de l'època i les seves vergonyes més profundes, amb el nacionalsocialisme com a bandera ideològica? L'intent de satisfer aquesta pregunta s'organitza a través d'una història on bellesa i horror s'estenen la mà en un dels escenaris per antonomàsia de la Segona Guerra Mundial: la contesa germano-soviètica. Aquesta antinomia s'articula al voltant d'una imatge peculiar: la de tretze cavalls escoltant Schubert a l'hivern rus, interpretant una orquestra de militars nazis abocats a la titanomàquia de Stalingrad.
