Taral·lejar cançons que diem detestar.
Només ens emocionem cantant quan ningú ens veu.
Vam plorar amb balades de les que ens hem burlat abans.
Mentim sobre el que ens agrada perquè ens acceptin.
I diem que els altres tenen molt mal gust.
Considerat un dels millors assajos estètics sobre el gust musical de la dècada, Música de merda investiga el mal gust i la sensibleria musical a partir d'una contradicció: per què la persona que més discos ven és de la que més gent es riu? Carl Wilson va voler fer una investigació sobre l'èxit de Céline Dion però es va descobrir escrivint un assaig meravellós sobre l'amor (a la música), l'esnobisme com a cuirassa i la capacitat d'emoció en temps de cinisme.
«Un assaig profund, provocador, que t'obliga a preguntar-te qui diables ets realment.» Nick Hornby
«Llegint-lo vaig sentir que m'acostava una mica més al gran misteri de la música.» ALEX ROSS, autor d'El soroll etern
