Una estranya tempestat que només es produeix en un poble cada set anys; una joguina amb preferència per la carn humana i una organització de fumadors clandestins enfrontats a un poder terrorífic i antinatural.
«Quan la gent veu fantasmes, sempre es veu primer a si mateixa», afirma Stephen King, i poques reflexions servirien millor que aquesta com a moralitat de les seves històries: el món de la fantasia està poblat per les ombres de la consciència.
Els relats de Malsons i al·lucinacions II són altres tants retalls d'aquestes ombres, les que enterboleixen els límits entre el somni i la vigília, la realitat i l'horror que subjeu en el real.
