Aloma no encaixa en els motlles. No és complaent, no busca agradar i no espera permís per a actuar. El seu ofici —el periodisme— li serveix d'excusa per a ficar-se on no la criden, però la seva motivació va molt més allà d'una bona exclusiva. En un món dissenyat perquè les dones callin o passin desapercebudes, Aloma incomoda, desarma, rebenta estructures. Aquesta vegada, el seu instint la porta a descobrir una veritat enterrada durant segles, custodiada pels qui manegen els fils des de les ombres.
En aquest segon lliurament, més madura, més directa i amb un to encara més mordaç, Aloma demostra que l'aventura no necessita herois de manual. Només fa falta algú que no tingui por de mirar d'enfront de la mentida.
El cap del Papa arrenca com un misteri vaticà i acaba en una cosa molt més àmplia. La recerca que posa en marxa Aloma li arrenca les costures a una institució sagrada, sí, però el que realment es posa en joc és el control de la veritat, el poder del relat, la manipulació de la història.
El còmic juga amb els elements clàssics del thriller —claus antigues, persecucions, arxius secrets— per a parlar de temes tan actuals com la censura, la doblegui moral o l'ús polític de l'espiritualitat. I ho fa sense grandiloqüència ni dogmes, amb la soltesa de qui té clar que l'important no és el decorat, sinó les persones que ho habiten.
