Quan mor una mascota se'ns queda un buit immens, molt més gran del que mai podíem imaginar. Glàfira Smith sembla que ens ha blar des de les seves vinyetes d'aquell sentiment que ens uneix a aquests peluts que corren al nostre voltant, alegres sense pensar en un demà, que es transforma en terrible duel en perdre'ls. Però Trufa no parla només d'aquest duel: sense que només ens n'adonem, ens en porta a un altre, el que ens recorda que potser no hi haurà un demà per a nosaltres quan la soledat ens envaeix. I, des dels mateixos mínims elements que representen la senzillesa d'un animal que juga, aconsegueix anar dibuixant amb el seu traç sentiments que no poden ser expressats amb paraules, només compartits en mirar cara a cara aquesta absència que ens aclapara i ens recorda que la vida segueix. Álvaro Pons, crític de còmics La visió de Trufa en els tres colors primaris, vermell, groc i blau, acosta a la realitat sense filtres, en contrast amb la complexitat humana en blanc i negre. Trufa és un còmic que parla de vivències personals, però també de tants gossos que ens acompanyen durant la nostra existència i ocupen un lloc per sempre a les nostres vides. Entre perplexa i divertida, Smith mira el seu pare i retrata la seva presència i també les absències. Però ho fa sempre amb amor i el resultat no pot ser més emocionant i alliberador.
