Es pot abandonar un pare i una mare?Qüestionar l'origen, escapar-ne del control?
Es pot abandonar un pare i una mare? Es pot donar un cop de porta, baixar les escales i decidir no tornar-los a veure? Qüestionar l'origen, escapar-ne del control? Després d'una dècada allunyat voluntàriament dels seus pares, un fill decideix per fi mirar enrere i narrar la seva família amb «la força brutal de la novel·la». Celebra, així, un aniversari punyent: sense acusar i sense salvar, amb un to «escandalosament serè», en paraules d'Emmanuel Carrère.
El resultat és un retrat d'una família arrasada per la violència omnipresent del patriarca; un retrat lúcid i desolador, amb el focus posat en una dona condemnada a una submissió muda i desesperada: «La meva germana i jo estàvem en època escolar, el meu pare a la del treball […]. La meva mare era dins del seu silenci». El règim de possessió i aïllament a què els sotmet el pare s'esquerda només amb el timbrazo d'un telèfon mal tolerat, amb companys de classe esporàdics, amb una amiga de la mare que aviat expulsen...
En aquest microcosmos concentracionari, a poc a poc s'instal·la en el fill, i en els lectors, un dels vida, obrir-se als altres sense por de represàlies.L'aniversari és sobretot una novel·la d'alliberament, que desmantella i desemmascara el totalitarisme de la família. Ens fereix amb la seva honestedat, ens desarma amb la seva delicadesa i es transforma en un mirall on albirar alguna cosa que potser no coneixíem directament i que, tanmateix, ens afecta.
