En el 250è aniversari de Jane Austen, Cristina Oñoro i Ana Jarén ens descobreixen l'autora com mai l'havíem conegut: un viatge per la vida i obra d'una autora fascinant.
Jane neix a la rectoria de Steventon en una família devota els llibres i el coneixement. Envoltada de germans amb qui comparteix lectures en veu alta i representacions de teatre, Jane destaca pel seu enginy i el seu pensament lliure, i troba a l'escriptura un espai de reflexió, pertiment i, finalment, reconeixement. valora el seu intel·lecte i el maneig de la ironia i la crítica social. Entreteixit amb el seu text el traç inconfusible d'Ana Jarén ens torna a una Jane com no l'havíem vist mai.
La crítica ha dit sobre Cristina Oñoro...
«Apropar-se a un arxiu exigeix ??cert enamorament. Les històries ens esperen per tornar a ser explicades. Cristina Oñoro s'ha deixat seduir per les americanes del carrer madrileny de Fortuny, pobladores del modern, i ha traçat un relat veraç i personalíssim que adquireix vida pròpia».
Estrella de Diego (sobre Al jardí de les americanes)
«Una emocion Senyoretes. Un assaig narratiu extraordinari».
Enrique Vila-Matas (sobre Al jardí de les americanes)
«Apassionant, rigorós, perdut, emocionant i lluminós. És història, és assaig, és literatura, tot alhora. És una celebració».
Lara Moreno (sobre Les que faltaven)
«Una extraordinària galeria de dones inspirades, silenciades tantes. Una manera genial de capgirar la història del món».
Enrique Vila-Matas (sobre Les que faltaven)
«Aquest llibre reconeix, des del títol, els silencis que ens acompanyen. Cristina Oñoro revisa la nostra història cultural, feta de mites, i ho fa amb agudesa, memòria i imaginació. alhora que ofereix una lectura atenta de la seva obra».
Andrea Aguilar, El País (sobre Almudena)
«Carmen G. de la Cova i Ana Jarén han teixit una genealogia enlluernadora. Culta i apassionada, vessa emoció i pura bellesa».
Cristina Oñoro (sobre Escriptores)
«Un llibre que dóna veu a la història de les dones, recuperant la seva genealogia i els llaços que les van unir».
«Carmen G. de la Cova pren del braç a les escriptores oblidades, relegades a un segon pla o invisibles i teixeix una història emocionant amb les sorprenents vides de totes elles, que més que mai, avui, volen ser escoltades, reivindicar el lloc que mereixen».
Elvira Lindo (sobre ) rescata noms gairebé oblidats, textos perduts i rareses... i ho fa entre bellíssimes il·lustracions. Aquest llibre ja és icònic».
María Folguera
«És hora d'estirar el fil invisible que condueix fins a cadascuna i descobrir tant la riquesa de la seva obra inpidual com l'emocionant xarxa col·lectiva de suport que van teixir, manifestant un suport indestructible entre si».
Eva Blanco Medina,
