Llibre d'historietes enquadernat amb cartoné de 112 pàgines interiors en blanc i negre més cobertes. Volum únic.
Un fantasma desdobla el seu llençol i descobreix que els plecs són memòria. Recorre els enderrocs del seu estat corpori, mentre un nen amb ulleres i en constant interrogant s'encamina cap a si mateix. Nen i fantasma, dues línies paral·leles sense intenció –però amb obligació– de creuar-se algun dia. El nen, tristament, serà el fantasma, mentre que el fantasma ja no pot ser res, però ha estat.
"Tots els meus còmics -afirma Lorenzo Montatore- tracten la mort en major o menor mesura, i No ho sé, però... crec que moriré en pot ser un compendi. Un resum o una conclusió, un relat frontal del gran assumpte". Per explicar la tendra història de Lorenzo, Montatore ha elegit la tècnica del collage: "Aquest és el primer còmic que dibuixo només amb mitjans analògics: retoladors, pintura, tisores, cola, cúter i paciència. Aquesta obsolescència inesperada és una novetat per a mi i respon a l'actualitat amb ell i no!" autor.
Lorenzo Montatore torna a Astiberri després de La mentida per davant (2021) amb aquest còmic distingit amb el I Premi de Novel·la Gràfica de la Diputació de Càceres. Una història senzilla i poètica, domèstica i còsmica. Un altre còmic de Montatore sobre la mort, però més viu que mai.
Una història senzilla i poètica, domèstica i còsmica. Aquest és el primer còmic que l'autor dibuixa només amb mitjans analògics: retoladors, pintura, tisores, cola, cúter i paciència. Un fantasma desdobla el seu llençol i descobreix que els plecs són memòria. Recorre els enderrocs del seu estat corpori, mentre un nen amb ulleres i en constant interrogant s'encamina cap a si mateix. Nen i fantasma, dues línies paral·leles sense intenció –però amb obligació– de creuar-se algun dia. El nen, tristament, serà el fantasma, mentre que el fantasma ja no pot ser res, però ha estat.
