Al llarg de la dècada passada i de la present, el número de *gamers que opten per dedicar cada vegada més temps als videojocs retro en detriment dels contemporanis no deixa de créixer. Alguna cosa ha d'estar succeint perquè tantes persones de diversa edat i procedència donin, conscientment, un salt cap enrere tan significatiu en plena era de la informació i comunicació; salt que es pot efectuar de diverses maneres, com a través de la disponibilitat de jocs *vintage a la biblioteca de la majoria de consoles actuals, o bé gaudint de jocs contemporanis amb mecàniques clàssiques i gràfics pixelats. L'oferta d'informació relacionada a aquests jocs és també, avui dia, abundant. Hi ha històries dels videojocs, recopilatoris nostàlgics, monogràfics dedicats a programadors, títols i sagues emblemàtiques, estudis tècnics de gran qualitat, etc. No obstant això, es troba a faltar algun llibre que abordés l'estudi d'aquests videojocs des d'un acostament estètic, psicològic, sociològic i filosòfic; un document que plantegi preguntes diferents i interpel·li des d'un altre punt de vista a aquests clàssics.
