Un nou conjunt de relats de Maxim Osipov en què la ironia i la compassió componen un valuós fresc de la societat russa.
Eternitat és un lloc remot, un petit poble miner més enllà del cercle polar àrtic, que sorprenentment compta amb el seu propi teatre; les peripècies de la seva companyia teatral durant les convulses dècades finals del segle xx es recullen al quadern que l'antic director del lloc, Alexandr Ivánovich, un ancià afable, pobre i greument malalt, deixa oblidat a la consulta d'un metge de províncies.
Aquest és el punt de partida del nou llibre de relats de Maxim Osipov, en què, a través d'històries quotidianes i aparentment menors, ens parla de la societat i la història russes, des de l'ocàs del període soviètic fins a la guerra d'Ucraïna.
En aquestes peces, que se serveixen de la més crua realitat i se sostenen en la bondat i la compassió, treuen el cap la nostàlgia, la ironia i el desencís davant el pas del temps i la decadència cultural del país. Amb un humor subtil i una mirada profundament humana, Ossipov –una veu essencial de les lletres russes actuals– fa que la història abraci vides comunes i, a la manera de Txékhov, converteix en universal cada dolor i cada alegria.
«Envejo la capacitat d'observació d'Òsipov, també la tendresa i l'humor. A través d'ell podem treure el cap amb força desassossec a la vida quotidiana de la Rússia de Putin.» Edurne Portela
«M'encanta la prosa de Maxim Osipov. Vaig començar a rellegir les seves històries i em vaig adonar que la seva literatura es llegeix ara com una mena de diagnòstic: un diagnòstic precís i implacable de la vida russa.» Svetlana Alexiévitx
«Observador agut de la societat i els seus congèneres, fermament ancorat a la materialitat de l'existència, irònic, antiretòric, Òsipov escriu com passejant-se per les vicissituds i els assumptes del dia, alternant-hi la memòria i la reflexió.» Eva Muñoz (Cultura/es - La Vanguardia)
