<
Ni tan sols trio la vida.
La trio a ella.>>
El romanç més addictiu que no podràs parar de llegir
Deien que els déus eren un mite. Que els gegants només eren històries explicades al voltant de fogueres moribundes. Mentien.
Els déus no són morts; tan sols estan adormits, tancats en cossos mortals, escampats pel món i esperant que l'espurna adequada els desperti. I el meu pare és el més despietat de tots.
Em crio per obeir. Per sagnar. Per ser la seva espasa quan arribi el moment. I ara m'ha enviat a la Universitat d'Endir, un lloc ple de llinatges antics i secrets letals, per recuperar el Mjölnir, el martell de les llegendes. Si fracàs, totes les persones que vull moriran.
Però Aric Erikson no formava part del pla. Ell és l'hereu de l'enemic. Distant. Perillós. I… l'única persona de qui no em puc permetre enamorar-me. S'ha aïllat completament darrere d'un mur de gel, però com més m'ordenen que el desxifreix, més difícil em resulta recordar on acaben les mentides i on començo jo. sóc l'espurna, potser ell és la metxa.
I els déus? Estan a punt de despertar furiosos.
