A mitjan el segle XI, Espanya estava dividida entre el bàndol cristià, al nord, i els regnes musulmans al sud i est de la península.
Després de la mort del rei Sanç, Rodrigo Díaz de Vivar “El Cid” va seguir al servei del rei Alfons VI, amb el qual va mantenir una relació complicada que li va costar el desterrament.
Brillant estrateg, veient els continus enfrontaments que mantenien els diferents regnes cristians i musulmans, El Cid i les seves mesnades acabarien lluitant com a mercenaris, per a un o altre bàndol, en funció de les circumstàncies.
