Mirant enrere, l'origen del meu enfocament artístic es remunta a un entorn on l'art es considerava un hobby i no una professió. Com que el meu pare em va inculcar la idea fonamental que mai no arribaria a ser artista, jo veia l'art com un mitjà i no com un fi. «Sí, potser el meu art no tingui cap valor, però potser podria fer servir les meves habilitats per crear una altra cosa que sí que en tingués». Potser, des de fora, la situació sembli una mica dura o trista, però aquesta ha estat sempre la meva realitat. Ara ho veig a través del prisma de dues lliçons especialment valuoses... «La sensació era diferent de la d'un estat de fluïdesa normal, que es basa més en la manca d'esforç. Era com un somni lúcid a la meva ment, tan realista que era com si estigués dibuixant a partir d'un model al natural» Bryce Kho
