Dues germanes i una mare que no es diuen tota la veritat. Quatre dies gravats a foc en la nostra memòria col·lectiva. Una altra novel·la inoblidable de Fernando Aramburu.
Sant Sebastià, juliol de 1997. Mentre el seu marit està de viatge per treball, Maite rep a la seva germana Elene, que, després de passar llargs anys als Estats Units, torna a la seva ciutat perquè la mare d'ambdues ha sofert un ictus. En els dies que passaran juntes, les germanes i la mare conviuen i conversen però rehúyen dir-se tota la veritat. També eviten mirar de front la tensió social que les envolta: ETA ha segrestat un regidor d'Ermua, Miguel Ángel Blanco, i amenaça amb executar-lo si no es compleixen les seves demandes. Els fets històrics corren en paral·lel a la intimitat de Maite, una dona sensible, compassiva, atenta, però atrapada en convencions que li impedeixen obrir els ulls i afrontar la realitat. Fernando Aramburu ho ha tornat a fer: ens lliura una novel·la emocionant i inoblidable, una altra fita en la seva narrativa, que l'aferma com un dels grans narradors europeus del moment; una història que gira la mirada a la memòria recent del País Basc i els personatges del qual, retratats amb fondària psicològica i profunda humanitat, ens commouen, especialment la seva immensa i memorable protagonista.
