Una novel·la que indaga en els miratges de les relacions, les dificultats del dol i l'amistat com a refugi.
Premio L'Ull Crític de Narrativa 2025
Mesos després de la mort del seu pare i recentment graduada, Marina coneix a Jaime, un home vint anys major que ella que irromp en la seva vida satisfent-la d'atencions i plans. En poc temps, el seu dia a dia fa un tomb: passa de compartir pis amb la seva millor amiga Diana, d'anar a concerts i de sortir de festa a instal·lar-se en el còmode apartament de Jaime i sopar cada cap de setmana en els millors restaurants.
Enlluernada per la sofisticada vida adulta i l'encant de Jaime, qui també es guanya a la seva família, Marina es veu submergida per complet en el seu món, començant a oblidar el que la definia.
Amb una prosa que oscil·la entre la delicadesa lírica i la cruesa visceral, Menjaràs flors, la novel·la debut de Lucía Solla Sobral, explora què significa ser jove, madurar i construir-se una identitat. Una novel·la sobre les diferents cares de l'amor i els miratges de les relacions desiguals, les dificultats del dol i l'amistat com a refugi.
«Els homes porten segles narrant el llarg i venturós retorn a casa després de la guerra, les dones estem comptant la llarga i angoixant volta a nosaltres mateixes després de l'amor. Lluïa Palaia Sobral ha escrit la nostra Odissea.» Bibiana Collado
«Lucía Solla Sobral escriu ràpid, a bon ritme, sense perdre temps, amb la boca plena de flors i la taquicàrdia de la joventut.» Eloy Fumall
«Una escriptora que té tot el que cal tenir: tècnica i sensibilitat, rigor i frescor, cruesa i lirisme, coneixement i intuïció.» Marta Jiménez Serrano
«Un extraordinari debut.» Berna González Harbour (El País)
«Però què bé escriu Lluïa Palaia Sobral! [Amb un] llenguatge, audaç, atrevit, però també amb moments plens de bellesa, dotats d'un lirisme que col·lideix amb un altre to molt més contundent.» Ramón Rozas (Diari de Pontevedra)
«No és freqüent en una primera novel·la el que Lluïa Palaia Sobral ha aconseguit en 'Menjaràs flors': unir la solidesa tècnica amb una profunditat psicològica sorprenent i un lirisme mesurat. Amb aquesta tríada mestra, ha tornat preciós el relat del dolor.» María Pareces (The Objective)
«Un notable debut.» Juan Marqués (El Mundo)
«'Menjaràs flors', novel·la d'alè, capaç de traçar un retrat psicològic del maltractament de baixa intensitat [...] un llibre harmònic, ple.» Berna González Harbour (Babelia / El País)
«Una novel·la que neix d'aquestes converses entre dones on es desgranen, amb la cruesa de qui ha viscut el mateix amb distint nom, les ferides comunes. És la història d'un patró tòxic tan normalitzat que dol reconèixer-lo, però comptada amb una prosa tan lírica i precisa que es converteix en un acte de catarsi i, finalment, d'alliberament. [...] L'excepcional de la narrativa de Solía Sobral no és només la identificació que provoca, poques seran les dones que no reconeixen algun aspecte d'aquesta desigual relació en relacions passades o presents, sinó el mestratge amb la qual embolica aquesta història de submissió i despertar.» Ainara Bezanilla (El Diari Muntanyès)
«Aquesta novel·la, escrita amb lirisme, precisió i autenticitat, desmunta els mites de l'amor romàntic i ens confronta amb una veritat incòmoda: molts maltractadors semblen prínceps blaus.» María Ovelar (SModa / El País)
«Una novel·la magníficament comptada. D'aquestes que se't queden dins. Impressiona. És dura, és actual i és necessària.» Antonio Martínez Asensio (ara com ara / Cadena Ser)
«Amb prosa sòbria i elegant, i molta sensibilitat, 'Menjaràs flors' encerta a dibuixar amb subtilesa i mestratge un dolor profund. [...] Esplèndida novel·la.» Eva Cosculluela (ABC Cultural / ABC)
«Novel·les sobre relacions tòxiques hi ha unes quantes però com 'Menjaràs flors', cap. Permeteu que expliqui per què som així de categòrics. Aquesta novel·la és una raresa dolorosa que no es pot llegir amb indiferència. No pots no implicar-te. [...] No sols ressona. T'acompanya, et qüestiona i et deixa un tremolor en l'estómac.» (Ara Quin Leo / La Sexta)
«Si voleu regalar-vos alguna cosa que us voli el cap aneu corrent a una llibreria per aquesta joia. 'Menjaràs flors' és explorar en mons aparentment bonics que amaguen inferns darrere. És descobrir que l'amistat és sempre refugi. És llegir una prosa única d'una autora que cal seguir ja de prop.» Maribel Verdú
«'Menjaràs flors' ens encara amb aquests espais on la intensitat és plenitud i pot ser laberint en el qual gaudim i quedem atrapats alhora. [...] aquest llibre il·lumina un espai ambigu i fonamental de la vida. M'ha entusiasmat.» Jordi Amat(El País)
«Em vaig quedar atrapat amb la primera frase de 'Menjaràs flors'. Les seves pàgines són un torpede contra l'amor romàntic i una exploració molt humana sobre les relacions desiguals, però és sobretot una història bellíssima en la forma i dura en el fons. Una gran primera novel·la d'una escriptora que promet grans històries ben narrades.» Paco Cerdà
«Lluïa Palaia Sobral ha escrit una primera novel·la que fa visible l'invisible. Llegir 'Menjaràs flors' és entrar en el costat salvatge i aterridor del quotidià.» Laura Fernández
«'Menjaràs flors' és una novel·la escrita amb una gran naturalitat i plena de detalls anímics i ambientals. Una excel·lent primera novel·la.» Luis Mateo Díez
«Aquesta novel·la és una sonda cap a un nucli dur i inquietant. 'Menjaràs flors' desfà les màscares del que podríem denominar un nou individu tirà.» Manuel Rivas
