Lem, un humà una mica cínic, i Grandullón, un vell robot que és força curt, en part pel desgast dels anys, en part perquè va ser un robot d'assalt i no necessitava un sistema operatiu excessivament complex, busquen feina en un planeta arrasat, sense vegetació ni pràcticament vida.
Quan troben feina en una vella fàbrica, tot sembla indicar que la feina que fan no és altra que la de moure ferralla i residus d'una banda a l'altra, sense parar. És com si hagués quedat una inèrcia estranya en els programes originals i els androides segueixen treballant sense qüestionar-se mai res, al cap ia la fi no estan programats per a res més. Però, què passa amb els humans, ells sí que tenen sentit crític i lliure albir? Si és així, per què segueixen la inèrcia i les rutines?
