A Mandolina, les notes musicals s'escapen, es transformen, caminen, volen, s'arrosseguen, embruixant els protagonistes, petrificats com en una història de por.
A Talar els arbres, bloquejar les fonts, bolcar les pedres, els boscos són el decorat d'una llegenda popular de regust medieval sobre natura i màgia i art i metanarrativa i paciència, paciència, paciència.
Dues històries. Si la primera sempre està canviant, la segona és constant. Si la primera recorda les il·lustracions dels anys vint i la psicodèlia dels setanta, la segona és una epopeia antiga, estranya, surrealista, explicada en veu baixa. Si la primera és creació, la segona és destrucció. Objectes, naturalesa, poesia, tristesa, humor.
Dues històries d'una artista de gran talent visual que crea mons amb què ha après de l'observació de les plantes, del terror de sèrie B, de la música d'avantguarda, de la pintura d'Emanuel de Witte, dels contes infantils, de la psicodèlia de Nicole Claveloux, de l'experimentació de Yuichi Yokoyama.