UNA CASA PORTUGUESA

El nou «llibre feliç» de Ximena Maier

«Ximena Maier ha convertit l'acte de mirar en una forma d'estar al món».
Carolina Isasi, Telva

enrere la ciutat i, juntament amb el seu marit i els seus dos fills, es muda a una cinquena desgavellada als afores d'Évora. El que comença com una compra impulsiva es transforma en una lluminosa aventura d'aprenentatge i descobriment. Acompanyada per la família, tres gossos, un gat i dues cacatues, i entre obres interminables de restauració, fang fins als turmells, treballs de jardineria i trobades amb veïns entranyables, Ximena troba el seu lloc i una nova vocació. Amb humor, sensibilitat i una mirada profundament visual, allò desconegut es converteix a poc a poc en llar.

Un relat íntim, refrescant i ple d'humor sobre la possibilitat de tornar a començar, aprendre a viure a poc a poc i deixar-se modelar per un entorn nou. Un llibre que celebra l'atzar, la família, l'ofici i el poder silenciós de les decisions que canvien una vida. El subtítol anuncia bé el seu contingut, però no [...] l'entusiasme i simpatia que respira i transmet, ni tan bé com, al desgaire, planteja com s'ha de visitar un museu per gaudir del seu contingut».
Luis Daniel González

«Potser la millor guia il·lustrada no oficial per conèixer aquest tresor de la cultura> Cultural

«Per ganes de tornar al Prado, les que desperta aquest deliciós llibre».
Luis Pardo, Avui és Art

«Un llibre que, com qui no vol la cosa, fa en cinc minuts un retrat del nostre temps».
Enrique García-Máuz Revista

«La millor guia possible per a aquells a qui els agrada el Museu del Prado (i també per als que creuen que no)».
Paula F. Bobadilla, Zenda

«No heu vist mai el Prado així i mai tornareu a veure'l igual».
Ana Ribera. Aquí es veu que la cultura forma part de la vida tant com la vida es nodreix de cultura».
Ana Marta González, Institut Cultura i Societat

«Inquietud i sorpresa són dues paraules que descriuen bé el treball desenvolupat per aquesta il·lustradora». Prat d'una manera fresca, original, perduda i sense cotilles».
Cristian Campos

«Una guia inesperada del museu. Una acollidora excusa, bé per tornar al Prado, bé per ajudar a educar nens i grans en racons desconeguts de la pinacoteca».
Santiago Alverú