Llibre d'historietes enquadernat en cartoné en format àlbum de 96 pàgines interiors en color més cobertes que conté la traducció de l'original Miséricorde publicats el 2023 per Dupuis per al mercat francobelga. Volum únic.
Autors: Jean Van Hamme, Emmanuel Bazin, Christian Durieux, Jose Luis Munuera, Dominique Bertail, Ricard Efa, Djief, Aimée de Jongh.
Jean Van Hamme és d'un dels grans guionistes del còmic europeu contemporani, creador de personatges inoblidables i narrador de precisió gairebé quirúrgica, a Misericòrdia, reuneix una sèrie de relats concebuts per ser portats a vinyetes al costat d'alguns dels dibuixants més sòlids del panorama actual.
El resultat no és una simple antologia. És un laboratori narratiu on Van Hamme prova, recargola i esmola les seves pròpies obsessions: la traïció, el desig, l'atzar, la ironia del destí. I ho fa amb la soltesa de qui ja no necessita demostrar res, però continua gaudint com el primer. Cinc premisses, un mateix pols narratiu.
Un autor de novel·la negra traït pels seus propis personatges.
Un assassí fugit que s?amaga en un club de paracaigudistes.
Un guionista incapaç de preveure la història d?amor més improbable de la seva vida.
Un venedor de pastilles capaços daturar el temps.
Una casamentera de la Belle Époque enfrontada al seu desafiament definitiu.
Cada història parteix d'una idea potent, gairebé provocadora, però allò que realment atrapa és com es desenvolupa. Van Hamme no es limita a plantejar un “i si…?”. Ho esprem fins a les darreres conseqüències, explorant la psicologia dels seus protagonistes i tensant la lògica interna del relat amb una elegància que mai no cau en l'efectisme. Aquí no hi ha trucs gratuïts: hi ha construcció, ritme i una intel·ligència narrativa que es gaudeix pàgina a pàgina. Petites delícies… amb tall
“Misericòrdia” alterna allò tendre amb allò cruel, allò espurnejant amb allò incòmode. Alguns relats arrenquen amb un somriure i acaben amb un gir que obliga a rellegir mentalment l'anterior. Altres semblen lleugers fins que revelen una profunditat inesperada. Hi ha humor, sí, però és un humor fi, de vegades irònic, de vegades lleugerament pervers. No és un àlbum complaent. Tampoc no és fosc per sistema. És, sobretot, sorprenent. I aquesta qualitat —la capacitat de descol·locar el lector sense trencar la coherència del relat— és una de les marques de fàbrica de Van Hamme.
Una trobada entre grans autors contemporanis
