Quan es compleixen 90 anys sense Lorca, el seu Romancero gitano cobra una nova vida sota la mirada única d'Ilu Ros, l'aclamada autora de Federico.
«Una nova mirada a la sensibilitat de Lorca a través de l'expressivitat del dibuix».
la seva publicació el 1928, el Romancer gitano no ha deixat de fascinar generacions de lectors per l'obscura bellesa de les metàfores que travessen un univers en què els símbols i les imatges —la lluna, l'aigua, el ganivet, la sang, el cavall, el desig musical o la mort—. Federico García Lorca va aconseguir portar el romanç a un territori inexplorat i va destil·lar la tradició popular per crear una de les obres més hipnòtiques i captivadores de la poesia universal.
Avui, Ilu Ros torna al món lorquià per il·luminar el seu poemari més celebrat. Les seves il·lustracions obren un sorprenent i renovador diàleg amb els versos i revelen, amb una sensibilitat única, la força visual, simbòlica i plenament contemporània d'aquest clàssic absolut. Ilu Ros.»
Manuel Rodríguez Rivero,El País
Una artista que està portant la il·lustració als seus nivells més alts. [Federico] és immens.»
Andreu Buenafuente, Late Motiv
«Una mirada a la sensibilitat de Lorca i [...] una nova manera de mirar el poeta a través de l'expressivitat del dibuix. Una combinació preciosa entre text i aquesta representació visual molt personal i fresca de l'autora.»
Edurne Portela, Avui per Avui (Cadena Ser)
«"L'art de Federico toca la fibra més humana, està fet per a tots, i en aquesta universalitat radica el seu caràcter intemporal. [...] Ilu Ros de mà mestra.»
Carlos Mayoral, Zenda
«Una il·lustradora sublim que ha aportat una muntanya de grans de sorra perquè al seu Federico estiguin en totes aquelles veus que van habitar al cor ia l'univers del poeta granadí.» (RNE)
«Un llibre molt bonic, d'aquells que enganxen a la bona gent.»
Àngels Barceló, Avui per Avui
Sobre Una trilogia style="font-weight:bold;">s'ha dit:
«Una obra meravellosa. vist posseïda per l'esperit de Lorca, però el text de Lorca es posseeix de l'esperit d'Ilu Ros.»
Sergi del Molí, Més d'un (Onda Zero)
