El millor McEwan: un enginyíssim joc literari que aborda les passions i pulsions humanes.
Any 2119. Les coses no van gaire bé al planeta. Hi ha àmplies zones inundades com a conseqüència d'un accident nuclear catastròfic. I els habitants d'aquest futur distòpic miren amb fascinació els inicis del segle XXI, als seus ulls una època d'esplendor cultural. Així ho considera Thomas Metcalfe, un solitari investigador acadèmic que està indagant què va passar en l'anomenat Segona Sopar Immortal, celebrada el 2014.
Era la segona perquè als anals literaris figura amb aquest nom una altra anterior, que el 1817 va reunir al voltant d'una taula William Wordsworth, John Keats i Charles Lamb. Gairebé dos-cents anys després, el matrimoni format pel celebrat poeta Francis Blundy i la seva dona Vivien van convocar una nova vetllada en què Francis va llegir davant els assistents un poema d'amor escrit en homenatge a la seva dona i titulat «Una Corona per a Vivien». Aquesta composició, de la qual no se'n conserva cap el passat. Què va passar amb el text? Què oferia? Algun tipus de missatge xifrat? Alguna pista incriminatòria? Com era en realitat la relació de la parella, celebrada en aquest regal d'amor escrit?
Amb ressons del Pàl·lid foc nabokovià, en què també hi havia uns versos que desarmats per una lectura erudita proporcionaven claus secretes, Ian McEwan ha confeccionat un impecable i implacable joc. Una novel·la distòpica que esdevé exercici d'erudició: vol desentranyar un enigma i acaba abordant passions i pulsions molt humanes. Una obra mestra de maduresa i plenitud literària. Un regal per al lector.
