Aquest llibre reuneix una sèrie de columnes sobre art i estètica que Rafael Argullol va publicar al llarg de tres anys a la premsa per oferir als lectors un museu imaginari. Tot i que l'ordre de les obres reunides va quedar establert per l'atzar amb què acudien, setmana rere setmana, a la memòria de l'escriptor, el resultat és un atles visual revelador d'Occident. De la puresa primitiva de Giotto o Fra Angelico i els cims de Da Vinci, Dürer i Miquel Àngel a l'esclat modern de Goya, Van Gogh, Picasso, Magritte i Francis Bacon—sense oblidar els dramàtics clarobscurs de Caravaggio, Rembrandt i Velázquez—, aquesta obra suposa una lliçó de la capacitat de la la pintura per representar els cims i els abismes de la condició humana.
