El 1931, Montague Rhodes James (1862-1936) va reunir a The Collected Ghost Stories (Cors perduts) les seves quatre col·leccions de contes de fantasmes, a les quals va afegir quatre relats apareguts prèviament. Aquesta edició es completa amb sis històries aparegudes amb posterioritat –incloent-hi un manuscrit inèdit rescatat i publicat el 1990–.
En paraules de H.P. Lovecraft, l'erudit M. R. James, prebost de l'Eton College, antiquari de renom i reconeguda autoritat en manuscrits medievals i història de les catedrals, es va convertir de mica en mica en un autor de literatura fantàstica de primera categoria i ha arribat a servir de model a una llarga sèrie de deixebles, seguint la seva vella.
Dotat d'una capacitat gairebé diabòlica per invocar subtilment l'horror a partir de la vida quotidiana prosaica, en els seus relats trobem sovint malicioses escenes humorístiques, retrats de gènere i caracteritzacions molt naturals que, a les mans, contribueixen a augmentar l'efecte global en lloc d'anul·lar-lo. El desplegament lacònic d'esdeveniments anormals hàbilment ordenats és més que suficient per produir l'efecte desitjat d'horror acumulatiu. En inventar un nou tipus de fantasma, l'autor s'aparta sensiblement de la tradició gòtica convencional: mentre que els vells fantasmes clàssics apareixien pàl·lids i majestuosos i eren percebuts principalment amb la vista, l'espectre habitual de James és prim, nan i pelut, una indolent i infernal abominació nocturna a mig abans que a «veure».
De vegades, l'espectre és d'una composició encara més extravagant: una peça de franel·la amb ulls d'aranya o una entitat invisible formada amb roba de llit, que té una cara de llençol arrugada.
