Revista d'historietes grapada amb número de pàgines interiors variable en blanc i negre i color més cobertes. Col·lecció de 277 volums que va arribar als 300 números ja que 23 tenien doble numeració, a més de 28 números especials fora de numeració.
El Víbora va néixer el 1979 gràcies a l'editor Josep Maria Berenguer i amb el suport econòmic de Josep Toutain, per satisfer la demanda dels lectors de les antigues publicacions underground de mitjans dels anys 70 ja desaparegudes. El seu lema va ser "Comix per a supervivents" i va ser la més longeva de totes les revistes de l'anomenat boom del còmic adult a Espanya i també una de les més influents i es va convertir en la principal representant de l'anomenada línia xunga. Al principi un grup d'autors molt cohesionat va donar forma a la revista, Gallardo i Mediavilla, Max, Montesol, Martí, Nazario, Alfredo Pons, Mariscal, Roger i Sento. En els noranta, va ser de les poques revistes que va saber capejar la crisi de les revistes d'historieta, a causa, en part, al descobriment de nous autors espanyols com Mauro Entrialgo, Miguel Ángel Martín, Hernán Migoya o Álvarez Rabo i estrangers com Peter Bagge, Daniel Clowes o Ralf König.
