Assaig enquadernat en rústica de 81 pàgines interiors en blanc i negre més cobertes. Volum únic.
Fora dels laboratoris, les clíniques veterinàries i els serveis logístics, ben poca gent coneix els dispositius RFID, sigles angleses de Radio Frequency Identification, també anomenats «etiquetes electròniques», «etiquetes intel·ligents», «Smart tags», «transpondedors» o bé «xips de rediofreqüència». Aquests enginys, engendrats durant la Segona Guerra Mundial, estan cridats a suplantar ben aviat els codis de barres impresos als objectes de consum, per envair tot seguit els cossos dels animals, els títols de transport urbà, els carnets d’identitat, els llibres de les biblioteques, els arbres de les ciutats i, finalment, amb l’ajuda de xips subcutanis, els éssers humans. Segons el col·lectiu activista Pièces et main d’oeuvre aquesta tecnologia amaga un bon grapat de potencialitats totalitàries que, com és habitual, els responsables polítics proven d’obviar, pressionats pels lobbys de l’empresa electrònica, que veu en la nanotecnologia i, en especial, en les tecnologies RFID el successor del telèfon mòbil pel que fa a importància de producció. Junt amb els forts interessos empresarials per instaurar aquesta tecnologia arreu, la pròpia experiència empírica ens diu que ja són a les nostres mascotes, els animals de granja que ens mengem, el nostre DNI i el Passaport, ben aviat a la targeta sanitària, que s’estàn començant a utilitzar a l’Hospital Clínic de Barcelona o a discoteques com Baja Beach. Resulta, per tant, que és un tema del qual sabem molt poc però que comença a tenir una importància enorme al nostre entorn i, més important encara, sobre la privacitat de les nostres dades. Ha arribat l’hora de l’etiquetatge electrònic universal i obligatori.
