Llibre d'historietes enquadernat en cartoné de 104 pàgines interiors en blanc i negre més cobertes. Volum únic.
L'any 1892 va néixer al Vendrell, a la comarca del Baix Penedès, al si de la família humil d'un sabater aficionat a la música, un nen destinat a convertir-se en català universal. Amb el pare director de la Coral Vedrellenca, amic del mestre Pau Casals, Andreu aviat va despuntar per la seva capacitat intel•lectual i per les seves preocupacions polítiques i socials i amb tretze anys ja va publicar el seu primer article en un diari local. Catalanista convençut, -el 11 setembre 1906 va fer el discurs de salutació a la bandera catalana al Centre Catalanista del Vendrell-, va començar a militar a les files del republicanisme federal i va estudiar magisteri, primer a Tarragona i després a Barcelona, mentre col•laborava intensament en la premsa local, comarcal i també barcelonina, on es va convertir en redactor d'El Poble Català. La seva consciència social es va concretar en una primera militància a les files del socialisme, però sobretot a partir de 1919 en el gran sindicat de la CNT, del qual va arribar a ser secretari general. Va ser amic i company de dirigents com Salvador Seguí i Ángel Pestaña, i al costat d'ells va fer front als durs anys del pistolerisme i la repressió governamental. Entusiasta de la revolució russa de 1917, va viatjar a Moscou en 1921 representant a la CNT, i va romandre en la pàtria dels soviets fins a finals de 1930. Allà es va fer comunista, va aprendre el rus, es va comprometre amb la revolució, es va enamorar d'Olga Tareeva -que li va donar dues precioses filles-, es va fer trotskista i profundament antiestalinista, i va començar a traduir al català els clàssics russos. De tornada a Catalunya, en vigílies de la proclamació de la República, va viure amb intensitat els canvis que s'estaven produint, primer com a dirigent d'Esquerra Comunista i més tard del Partit Obrer d'Unificació Marxista. Així mateix va publicar llibres emblemàtics com "Les dictadures dels Nostres dies" o "Els moviments d'emancipació nacional". En esclatar la guerra civil, al juliol de 1936, va esdevenir conseller de justícia de la Generalitat de Catalunya, des del càrrec va exercir una labor ingent, però el seu compromís amb la revolució i les seves crítiques a Stalin i l'estalinisme li van valer una intensa campanya en contra seu per part dels estalinistes catalans i espanyols. Després dels fets de maig de 1937, iniciada la injusta repressió contra el POUM, Andreu va ser segrestat per la policia política soviètica -que actuava clandestinament a l'Espanya republicana- i va morir assassinat. No obstant això, el seu record i el seu llegat mai han desaparegut i han deixat una profunda petjada entre tots aquells que segueixen lluitant per l'emancipació social i nacional, a les quals Andreu havia dedicat la seva vida. Pelai Pagès. Professor d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona
