Una potent reflexió sobre el pas a l'edat adulta, una crònica sobre la dècada prèvia a la trentena al nivell de la millor narrativa de no-ficció. Matar el nervi és la revisió descarnada d’una joventut que vol acabar-se. La cerca furiosa d’una pregunta per poder obtenir una resposta. Una passejada pel costat salvatge de la vida. Un nervi indomable empeny l’autora a practicar una fugida endavant que la porta a Tessalònica, a Jerusalem, a una travessia per l’Atlàntic, a Nova York i finalment a submergir-se en la història íntima de la seva família. La seva atracció pels personatges extrems farà la resta. La mirada d’Anna Pazos compleix els requisits de la millor narrativa de no-ficció. És desafiant i incisiva. Escèptica i distanciada. Aquesta mirada, contraposada a l’impuls de buscar experiències dignes de ser viscudes, genera un camp de força que electritza el relat i que fa gravitar al seu voltant la vida i la literatura en un equilibri hipnòtic. Com hipnòtica és la calma que anticipa la tempesta. En la millor tradició de la narrativa de no-ficció, amb ecos de Joan Didion, Rachel Cusk i Annie Ernaux, Matar el nervi barreja memòria, assaig literari i crònica periodística i és obra d'una de les periodistes més clarividents de la seva generació.
